De què fuig una persona?

Són persones com ara Milthon Robles, periodista hondureny que va arribar a Madrid el desembre del 2016 fugint de diversos intents d’assassinat per haver investigat el vincle entre les extorsions de les bandes i el govern, la policia i l’exèrcit; al seu país cada 36 hores es produeix un feminicidi i en els últims 12 anys s’han registrat 30.000 morts violentes d’informadors i d’activistes pels drets humans. O com ara Noursaid, que va abandonar Kabul per evitar ser reclutat pels talibans i va aconseguir recórrer 6.000 kilòmetres fins a Bòsnia i Hercegovina, des d’on intenta infructuosament passar a Itàlia i viure sense por. O com ara Alex Zadani, menor iranià que el 2019 va sol·licitar asil per motius religiosos. O la Sabah, una jove algeriana que s’escapa d’un matrimoni forçat i malgrat l’empait de la família ha pogut entrar a les oficines d’ACNUR... Avui, 20 de juny, és el Dia Mundial de les Persones Refugiades, instituït per l’ONU el 2001 amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la dramàtica situació dels desplaçats forçosos a l’interior del propi país o a la recerca d’una protecció internacional que es fa cada vegada més gasiva. Són molts: més de 80 milions, informa la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, i en augment: el doble que fa 10 anys. Pretenen salvar la vida i la de les seves famílies i hi tenen dret. Cal activar vies segures per accedir-hi i sobretot posar fi a les causes que obliguen la gent a marxar de casa: guerres i empobriment promoguts per interessos espuris de grans consorcis i potències aliades, començant per l’espoli de recursos i el negoci de les armes.