L’entrada sud
Fa massa anys que l’entrada sud de Girona és un desori. Des de la marxa de les activitats industrials que hi havia fins avui, el sector s’ha anat deteriorant, alguns espais han estat ocupats per persones que hi dormen i ho han convertit en casa seva i s’han fet grafits a pràcticament cada centímetre de façana. I aquesta imatge és la primera que té el visitant que entra pel sud de la ciutat. No sé vostès, però jo recordo l’arribada a l’illa de Malta com si m’haguessin transportat a anys enrere o arribar a la ciutat de Nàpols per un darrere caòtic i brut que ja no em va inspirar confiança. És cert que l’única culpable d’aquesta situació ha estat l’economia. El projecte urbanístic que havia de canviar com un mitjó aquesta entrada de la ciutat es va volatilitzar amb la crisi econòmica mundial del 2008.
Ara, però, som en un altre estadi. Les obres del nou edifici de Clínica Girona poden servir de catalitzador perquè tot el sector torni a mirar cap al futur i s’oblidi del seu passat industrial. Una inversió privada ho farà possible, però cal admetre que el moviment polític atraient aquest nou edifici que d’entrada anava a Fornells ara serà clau per a la reconversió. Diversos grups de restauració ja treballen per obrir a tocar de la nova clínica i això permetrà que el dinamisme ultrapassi el fenomen urbanístic. El projecte original preveu la construcció d’un edifici de 15 plantes que permetrà revertir com un mitjó tot aquest espai d’entrada a la ciutat. Darrere de Clínica Girona ja s’espera que els inversors privats hi vegin negoci a desenvolupar el sector, un dels últims punts de creixement residencial de la ciutat de Girona. Tampoc podem passar per alt que aquesta reurbanització es va plantejar quan encara crèiem que se soterraria el tren convencional i es podria connectar el sector amb el barri de Sant Narcís.
És ara, però, quan el govern també ha de planificar com vol que sigui aquest carrer de Barcelona. Potser és ara que s’ha de preveure que en una dècada aquest carrer sigui de sortida de la ciutat i que l’entrada es faci pel carrer Migdia o per Reggio Emilia i Pericot. És ara quan cal tenir clar l’horitzó per després poder arribar-hi. I no els amagaré que la meva previsió per aquesta columna d’avui era poder parlar de futbol, però millor que ho deixem aquí.
