El diàleg està per començar

Els indults són un gest i prou. Ara, la pregunta està en suspens sobre si el govern espanyol respectarà la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Es permetrà que trepitgin terra espanyola sense empresonar-los? Tot fa pensar que no, malgrat que hauria d’autoritzar-ho el govern espanyol, que precisament creu que l’anomenat procés s’ha acabat. Un fet que serviria per justificar, davant els contraris als indults, que amb la tornada dels exiliats ara mateix no existeix cap perill, que la qüestió catalana busca altres sortides.

En els darrers temps ha quedat clar que no hi haurà més seqüències com l’1-O, ni aprovació de lleis de desconnexió, ni proclamacions de la república... Amb el temps hi haurà altres formats que poden servir pel mateix sense prendre el mal i els perjudicis que han comportat uns fets que, ara mateix, existeix una majoria independentista que creu que tot plegat s’hauria de fer d’una altra manera sense el sacrifici dels darrers anys, i que, entre molts altres temes, es veurà a finals d’aquest mes quan el Tribunal de Comptes dictarà una sentència en contra d’independentistes sense que s’hagi fet cap judici. Un organisme espanyol format per no juristes dedicat a fiscalitzar els comptes i la gestió econòmica del sector públic estatal. Ara mateix en el tribunal no hi ha catalans. El darrer va ser el socialista Lluís Armet.

Som en el moment d’una de freda i una de calenta. Els indults per una banda i per l’altra el Tribunal de Comptes fent punta al llapis dels imports que han de pagar tots aquells que creuen que van col·laborar amb l’Independentisme i que creuen que van provocar despeses. Malgrat que no van alterar cap pressupost. Els indults són un bon camí. Només això. L’esperat diàleg per l’encaix Catalunya-Espanya encara no ha començat. Ara per ara es veuen gestos sense compromisos i sense dates per les dues bandes.