El tapís de les dones

Molt a prop del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa hi ha la plaça de les Teixidores. L’homenatge al col·lectiu femení, important a l’hora de construir la identitat de la ciutat, en genèric, però invisibles. M’ho fa notar la restauradora titular del museu, Elisabet Cerdà, quan li demano pels noms de la resta de companyes que el 10 de juny es van encarregar de traslladar el Tapís de la Creació a la nova sala on, a partir d’aquest divendres 25 de juny, quan es faci la inauguració oficial del renovat Museu Tresor de la Catedral de Girona, la que és la seva joia, es podrà contemplar amb total plenitud. L’Elisabet Cerdà, la Rosa Flor Rodríguez i l’Eva Camí van dur a terme l’operació més delicada. Cerdà em remarca “la feina exquisida” de restauració que el Centre de Béns i Immobles de la Generalitat va realitzar el 2011 i per això, quan el van instal·lar fa quinze dies, no van haver d’intervenir sobre el brodat romànic. Els fotoperiodistes que van seguir l’operació van captar Rosa Flor Rodríguez traient alguna fibra solta amb unes pinces mentre es veu l’Elisabet Cerdà damunt la bastida inspeccionant l’esplèndid brodat romànic. La restauració del 2011 la van realitzar les restauradores Luz Morata i Carmen Masdéu. La penúltima havia estat el 1975, a càrrec de les monges Adoratrius de Girona.

Els historiadors plantegen la hipòtesi que el brodat fos elaborat en un monestir femení, a l’ombra d’una gran dama de la noblesa. Tot apunta a les benedictines de Sant Daniel de Girona i per encàrrec de la comtessa Mafalda d’Apúlia, i a l’any 1097, quan es va col·locar el tapís a la catedral, amb la funció probable de catifa de luxe per a l’arribada de l’arquebisbe de Toledo, Bernat d’Agen. L’Elisabet Cerdà m’explica que en la seva promoció a Londres, el 1987, en l’especialitat de restauració de teixit, només hi havia un home. “És un món femení, el perquè, no ho sé”, conclou. Quan es va convocar la premsa per al trasllat de la peça se’ns va presentar el director i l’arquitecte, artífexs de la renovació del museu. Noms i cognoms. No així “les especialistes” que havien tingut cura, primer de desmuntar-lo, arran de l’inici de les obres, i, un cop acabades, de desplegar-lo perquè lluís magnífic. El Tapís de la Creació és obra de dones d’una invisibilitat que persisteix amb els segles, sempre en genèric, com a col·lectiu, des de la plaça de les Teixidores de Terrassa.