Talent que emociona

Aquest any Metalquimia, l’empresa gironina líder en desenvolupament de tecnologia i maquinària per a la fabricació industrial de carnis, fa cinquanta anys. Va néixer a Besalú de la idea i l’empenta de Narcís Lagares, que l’ha fet créixer a Girona fins a estar present a 90 països i exportar el 90% de la fabricació. I encara ha tingut temps per compondre sardanes. La segona generació, amb els seus fills Josep i Narcís, va agafar el relleu fa anys, però la mirada del pare i fundador hi és sempre present. Del seu bon gust per la música de casa nostra en van néixer iniciatives de mecenatge, ja que creuen en la responsabilitat social corporativa i la practiquen. N’hem parlat molt, de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, que fa una setmana va omplir quatre cops l’Auditori de Girona amb un concert homenatge als èxits d’un altre emprenedor, en Salvi Cufí, que fa 25 anys va engegar Música Global, la primera discogràfica del país i empresa líder en el que anomenen els serveis 360º als seus artistes. Per les mans d’en Salvi, la Sabine i el seu equip hi han passat més de 250 grups, els més coneguts de casa nostra. En saben molt, de discos d’or. L’Emociona’t amb la SCCC va ser un homenatge als èxits ben coneguts de Música Global. Salvi Cufí sap de què va tot això. Va trepitjar des dels 16 fins als 42 anys els escenaris com a cantant amb Stress, Tropicana i, després, Aquarel·la, un clàssic de les festes arreu del país. En aquesta orquestra va coincidir amb el pianista i director musical Francesc Cassú, el director de la SCCC, professor del conservatori i reputat compositor de sardanes i també de l’òpera Llull, amb llibret de Jaume Cabré. Francesc Cassú va agafar la direcció de La Principal de la Bisbal, que ja havia dirigit el seu pare, amb 26 anys, el 1992, aviat farà trenta anys. Ara Salvi Cufí i Francesc Cassú s’han retrobat. Un, a l’escenari, dirigint gairebé cent persones entre músics, membres de la Polifònica de Puig-reig i els cantants: els reconeguts Manu Guix i Elena Gadel, i, estrenant-se amb la SCCC, Miki Núñez, que sap captivar la gent, i una veu que va causar admiració, Paula Giberga. L’altre, amb els artistes i les seves cançons. Molt de talent, dalt de l’escenari. Una bogeria que va guanyar el premi Enderrok gràcies als cracs que té darrere: els Lagares, la Fundació Metalquimia i el talent descomunal que gestionen Jaume Lleixà, Francesc Cassú i Salvi Cufí.