Perdó a tots els Samuels

Ha marxat amb només vint-i-quatre anys i els testimonis asseguren que el van apallissar sota crits de “maricón de mierda”. Millor dit, en Samuel no ha marxat. Parlem clar per si resta algú que encara no ho entén. L’han torturat. L’han assassinat. Li han segat la vida, a ell, però de retruc a tothom que se l’estimava. Si l’homofòbia guanya terreny, potser és, en certa mesura, perquè aquells que la pateixen en la pròpia pell estan massa sols. A tots vosaltres, a tots els Samuels que viviu aterrits per si un dia us trobeu cara a cara amb un huracà d’odi, us vull demanar el perdó més sincer. Perdó per no acostar-m’hi sense descans, per no preguntar-vos fins a l’extenuació quina eina tinc a les meves mans per acompanyar-vos en les vostres lluites. Perdó per oferir-vos ajuda massa tard. Per no trobar les abraçades que mereixeu. Us demano disculpes per les vegades que m’he topat de morros amb titulars estremidors, se m’ha regirat l’estómac i després he seguit amb la meva vida com si hagués llegit que l’endemà s’esperen pluges a la meitat del país. Perdó per no usar més sovint els altaveus de què disposo per ajudar-vos a celebrar noves conquistes. Perdó per no batallar amb més contundència perquè l’educació en la diversitat sexual sigui un corrent imparable a les escoles. Perdó per no manifestar-me al vostre costat quan ens heu demanat ajuda, per no escoltar els vostres crits de socors, per no parar els cops d’intolerància. I, sobretot, prego que no em perdoneu si, passats dies, setmanes o mesos d’aquestes paraules, us segueixo demanant perdó pels mateixos motius.