Una democràcia de per broma

Quan era petita feia servir l’expressió de per broma. Era un llenguatge col·loquial que malauradament es va perdent. Jugàvem a comprar i vendre i pagàvem de per broma. Preparàvem mil i un cuinats de per broma amb la fireta de llauna que teníem. Somicàvem perquè ens havien insultat i els grans ens consolaven tot dient: “No ploris, que t’ho deien de per broma.”

Pensant en la judicialització i tot el panorama del procés, és la definició que trobo que se li escau: a l’Estat espanyol hi ha una democràcia de per broma. Una democràcia de mentida. Una democràcia no de debò. Aquests fets, i tants d’altres, ho confirmen:

El “Tribunal de Cuentas”, sense un judici previ ni les garanties de defensa pròpia, espolia el patrimoni, embarga salaris i comptes corrents a 34 persones, alts càrrecs, funcionaris i delegats del govern, entre elles vuit dones. Els reclama la desorbitada xifra de 5,4 milions d’euros per la seva acció exterior del 2011 al 2017.

A Marcel Vivet, per colpejar un canell d’un agent en una manifestació, sense proves, el condemnen a cinc anys de presó.

Al Molt Honorable President Quim Torra l’inhabiliten i ha de deixar de presidir el govern del seu país per haver penjat una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics.

Per organitzar un referèndum i protegir unes urnes, el poble és colpejat i els seus dirigents s’han d’exiliar o són empresonats i condemnats de manera desproporcionada.

El Consell d’Europa aprova un informe que reclama l’alliberament dels presos polítics, la retirada de les euroordres i la reforma del delicte de sedició. El poder judicial no aplica les recomanacions del ple de la institució europea. La tàctica del govern espanyol per evitar la humiliació és decretar els indults. Els presos han recuperat la tan merescuda llibertat però de manera parcial, revisable i condicionada. La repressió es manté amb centenars de persones encausades per l’1 d’octubre i els líders independentistes exiliats no poden tornar a Espanya malgrat que gaudeixen d’immunitat i es poden moure lliurement per la resta d’Europa. La batalla internacional i la tossuderia de la gent és decisiva per aturar tanta venjança i per aconseguir els drets vulnerats. Ara no ens podem rendir. Mentrestant, podem dir que vivim en una democràcia de per broma.