El PSC i els ‘boomers’ de la política

Els socialistes catalans i espanyols s’han convertit en els boomers de la política. Ho dic amb tot el respecte però és el que em ve al cap sentint Pedro Sánchez i Miquel Iceta parlar de la seva recepta de reconstrucció facial estatutària del desfigurat Estatut del 2006. Parlen antic. És com si s’haguessin quedat 15 o 20 anys enrere. Només els falta dir que els retocs estatutaris per solucionar el conflicte són xaxi piruli, que de referèndum d’autodeterminació nasti de plàstic i tot cofois anar-se’n a celebrar la seva gran astúcia política a la disco i fer el modern demanant un tornavís –que és la forma de demanar un gintònic encara més antiga que la de cubata– mentre el cambrer o cambrera fa cara d’estupefacció i avorriment. No se n’adonen, del que ha passat en tres lustres? Utilitzar receptes de fa 15 anys per solucionar els problemes generats en aquella època és tot una absurditat, més enllà que siguis independentista o no ho siguis. Però, a més, convindria que des del PSC expliquessin la seva proposta estatutària perquè em fa l’efecte que el problema no és que una gran part de la societat catalana la rebutgi, sinó que els socialistes han comprat i avalat un marc constitucional ben estret quan els ha convingut per frenar l’independentisme. I ves que ara no hi entri ni el seu lífting estatutari. Perquè ja no hi va cabre l’Estatut del 2006. I això que tenia tot el suport de les cambres espanyoles, l’acord amb nocturnitat d’Artur Mas i Rodríguez Zapatero retallant el text del Parlament i tots els poders fàctics fent campanya pel sí. Si el TC no va acceptar ni aquell ribotejat estatut caldrà molta “solució imaginativa” –Zapatero dixit– per colar a l’ultranacionalisme judicial espanyol l’“operació retrobament”. I posats a fer anar la imaginació per driblar el colpisme togat ja podrien ser una mica més ambiciosos i respectar la voluntat majoritària dels catalans.