Estudies o treballes?
Moltes parelles i matrimonis actuals es van començar a forjar en sales de ball i discoteques
Aquesta expressió farà somriure més d’una persona que la va sentir o la va utilitzar, en temps pretèrits, quan anar a ballar a l’envelat o sortir a la discoteca els dissabtes al vespre i els diumenges a la tarda era la millor manera de conèixer algú del sexe oposat i, per tant, de començar alguna relació. De fet, de parelles que ja han celebrat o van pel camí de celebrar les bodes d’or de casori i que es van conèixer així, n’hi ha més d’una. Recordo un reportatge que es va fer a la recordada Presència que explicava el perquè molts matrimonis es van forjar a La Gatzara d’Anglès, al Dallas de Banyoles, al Charly de Figueres i a tantes i tantes discoteques de poble que ens van alegrar els caps de setmana. També hi havia les més modernes, les que van aflorar amb el boom del turisme a la Costa Brava: Tiffany’s, Maddox, Pachà, Paladium... Ho he recordat, i he recordat la frase del títol, després de veure i llegir amb ganes el dossier que publica la revista Gavarres amb el títol Anar a ballar, que recull un munt de llocs, des de sales de casinos i ateneus, a night clubs i discoteques de la zona d’influència de la revista. M’ha fet especial gràcia trobar-ne alguna de les que havia freqüentat, com les del Pont Major. Encara que molt jove, havia entrat amb els companys de futbol al Picadilly, un local d’entre setmana on segur que no es feia servir allò de l’estudies o treballes perquè s’hi anava més de cara a barraca. I recordo els enyorats Centpeus d’en Berdala, el Chaplin’s que funcionava molt bé els caps de setmana i el Rufus a Can Regàs, que després va deixar pas al Boomerang, la gran discoteca de les nits gironines per a un parell de generacions. A moltes d’aquestes sales s’alternaven els ràpids i els esperats lents i hi havia el circuït prefixat on les noies es posaven als voltants de la pista esperant una demanda per ballar i el nois exercien com xais un darrere l’altre buscant un sí a la seva pregunta. Això, a la meva època, es va acabar aviat. La memòria em porta als meus locals encara que no siguin objecte del reportatge: Màquina, la discoteca de Montjuïc on es van aprendre tantes coses; Brisa, allà on hi havia hagut el Don Carlo i que després va ser Fashion, i les de la costa, especialment Pachà, que abans i després de cremar-se va ser punt de referència. Enyor per un passat que no tornarà però que el dossier de Gavarres ha remogut.