Som una indústria

Diu Isabel Fernández, la nova ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol: “Catalunya mereix que en parlem en altres termes, com ara dir que és un territori líder en la indústria automobilística.” És a dir, parlant en plata, millor que, per minimitzar el conflicte amb Catalunya, que en destaquem els seus valors industrials i no pas els seus valors històrics i, naturalment, polítics. Catalunya és una indústria i no una nació. Ara cridarem: “Som una indústria.”

Atorgats els indults, però amb tres mil represaliats i el president, alguns consellers i dirigents polítics a l’exili, al govern de Pedro Sánchez li deu semblar –o més aviat ho fa veure– que el conflicte català no hauria de marcar l’agenda política espanyola, com ho fa des del 2010, quan el Constitucional es va carregar l’Estatut aprovat en referèndum.

A Sánchez li deu semblar –o més aviat ho fa veure– que és molt més important la batalla política amb la dreta i la ultradreta a Madrid i la pacificació del PSOE, sobretot de cara a les eleccions generals d’aquí a dos anys, que no pas solucionar el principal maldecap que té l’Estat espanyol des de fa temps.

De tot plegat la remodelació del govern, la marginació de Miquel Iceta –amortitzat després dels indults– i la designació d’una ministra manxega que diu que estima molt Catalunya –preparem-nos per als afalacs que ens faran!–, però, que ja s’ha vist que mantindrà el rumb previst, que consisteix a fer-nos veure que ens fan cas, per, en realitat, fer com sempre: tractar-nos com una colònia que cal esprémer per garantir la supervivència de l’Estat.

El que ens hauríem de preguntar els catalans i, sobretot, els tres partits independentistes que mantenen la majoria al Parlament, és per què l’Estat s’atreveix a fer com si res. Potser perquè saben que tenen els dos anys de coll que els hem donat? O també perquè tenen clar que aquella pressió al carrer no tornarà de moment? O que, de fet, si torna, sabran com reprimir-la. Tenim mala peça al teler.