Terrícoles

Recordo un dia, durant l’EGB, que algú va dir: “Us imagineu que, d’aquí a molts anys, a les classes d’història es refereixin a la nostra època com aquella en què els humans encara no havien emigrat de la Terra?” He pensat en aquest comentari futurista veient les imatges de la càpsula amb què el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, va aterrar dimarts a Texas després d’una fugaç estada a l’espai. La nau, propulsada per un coet de la seva companyia, va creuar la línia imaginària de Karman, situada a uns 100 km de la Terra i considerada en certs àmbits científics com la frontera que separa la nostra atmosfera de l’espai exterior. A bord del seu coet, Bezos s’enlairava en la cursa per la indústria del turisme espacial, competint amb els també multimilionaris Branson i Musk. No dubto que l’experiència ha de ser indescriptible, però, amenaçat com tenim el planeta i quan encara no hem estat capaços d’endreçar el turisme convencional i fer-lo més sostenible, convindria preguntar-se què aporten totes aquestes diversions espacials més enllà d’engreixar el negoci. Si no posem els esforços i els recursos allà on toca, correm el risc que a les classes d’història del futur se’ns recordi com Neró tocant la lira mentre crema Roma, contemplant per damunt dels núvols com se’ns consumeix la Terra.