Preservem aquest paisatge

El maig de 2019, quan ningú podia ima­gi­nar-se viure sota un estat d’alarma, vaig recórrer a peu el GR92 des de Platja d’Aro fins al Port de la Selva, ruta que vaig con­ti­nuar el setem­bre del 2020 fins a Cot­lliure quan van sua­vit­zar les res­tric­ci­ons. El camí de ronda és un balcó al mar fabulós, un pai­satge màgic de repòs i pau, per gau­dir-lo en èpoques no esti­uen­ques, quan el trànsit de per­so­nes minva i la bellesa de l’entorn s’imposa. La Fosca, s’Alguer, la platja de Cas­tell –afor­tu­na­da­ment sal­vada de la barbàrie–, cap Roig, Cale­lla, Lla­franc, la platja d’Aigua­blava que fa honor al seu nom, el des­cens a la platja Fonda, el poble de Begur i les seves cases indi­a­nes són espais que trans­pi­ren una bellesa extra­or­dinària. La tra­vessa del Parc Natu­ral del Montgrí, l’arri­bada a Montgó amb l’espec­ta­cu­la­ri­tat dels seus penya-segats, la bellesa del camí de ronda des de Roses vore­jant el mar fins a Cadaqués, la tra­ves­sia fins al Port de la Selva per la ruta dels masos saque­jats pels pira­tes, el pas­seig entre les vinyes i el mar fins a Banyuls de la Marenda són parat­ges que cap­tu­ren tots els sen­tits.

Però els llocs can­vien en funció del temps, de l’estació de l’any i de la gent. Amb el post­con­fi­na­ment hem redes­co­bert mera­ve­lles que buscàvem viat­jant a indrets llu­nyans, però també la feblesa d’aquest pai­satge idíl·lic enfront els des­propòsits de l’espècie humana. Ser­vei­xin com a exem­ple les esca­les d’accés a un hotel enmig del camí de ronda pro­per a la bonica platja de la Bella­dona, amb unes hor­ri­bles rajo­les de color de gos quan fuig com a atac en tota regla a l’har­mo­nia de l’entorn; o el xirin­guito (dis­cul­peu el bar­ba­risme però les alter­na­ti­ves de l’Opti­mot no em con­ven­cien) de la platja del cos­tat, la de cap Roig, que a més d’ocu­par exces­si­va­ment un espai ja prou limi­tat, ara, apro­fi­tant una eslla­vis­sada del ter­reny, dis­posa d’una ter­rassa supe­rior per aca­bar de mal­me­tre la imatge d’una de les plat­ges més boni­ques i autènti­ques de Platja d’Aro.

Si ajun­ta­ments com els de Begur, Cale­lla, Sant Feliu, Llo­ret i Pala­fru­gell han impo­sat mesu­res per con­tro­lar l’accés a les plat­ges més o menys ima­gi­na­ti­ves per pre­ser­var la distància física de la gent a causa del virus, pot­ser que es pren­guin seri­o­sa­ment les agres­si­ons a aquest nos­tre pai­satge tan únic i sin­gu­lar, o cor­rem el risc irre­me­ia­ble que deixi de ser-ho.