Totalitarisme New Age

Vivim temps de paradoxes. D’una banda, mai s’havia percebut tant d’esforç a imposar un llenguatge i unes pràctiques tan inclusives, o trobem tanta xerrameca sobre democràcia, benestar, i fins i tot de promoció de la felicitat... mentre que, alhora, vivim un evident procés d’involució social, amb homofòbia i masclisme normalitzat, feixistes ocupant l’esfera pública, desigualtats creixents, repressió indiscriminada i dictadures sense capacitat de dissimular, que, com les autocràcies del Golf, tapen boques i compren voluntats amb carretades de diners i favors.

L’escola té sempre aquesta estranya condició de canari de la mina on se sol

detectar amb antelació les tendències socials. I representa un bon exemple del que acabem d’exposar. Mai s’havia parlat tant d’innovació, de creativitat, fins i tot capgirant el sentit de la institució, que ara ja no ha d’“ensenyar”, sinó que ha d’empènyer vers la felicitat els seus

“clients”. Per contra, aquesta retòrica de guru amb sandàlies, música new-age i missatges d’estètica Hare Krixna de “pau i amor” amaguen fets més desagradables, com ara un inquietant increment de desigualtats (Catalunya té diploma olímpic en el campionat europeu de la segregació escolar), la devaluació de les titulacions acadèmiques (on fins i tot s’aproven alumnes absentistes amb totes les matèries pendents), un preocupant dèficit de coneixements de l’alumnat que arriba a la universitat (només un de cada dos aspirants a estudiar magisteri superen una prova de nivell de 4t d’ESO) i una sobreexplotació laboral d’uns docents cada vegada més sobrecarregats de feines absurdes i desmoralitzats. En realitat, comencem a dibuixar un sistema educatiu segregat en què, en nom de la innovació, oferim competències bàsiques per a unes classes populars per entrenar-les en el desconeixement i la resignació, mentre mantenim escoles de prestigi, per als fills de les elits, amb coneixements sòlids per tal que puguin comprendre el món per així manar millor.

Mai havíem parlat tant de democràcia, mentre que la nostra generació no n’havíem experimentat una degradació tan accelerada. Efectivament, el totalitarisme que s’escola a través de les institucions, dels relats, de la quotidianitat, no és aquell sistema que requereix elevades dosis de repressió, sinó que s’introdueix a partir de mecanismes subtils de seducció.

El filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, un dels pensadors més interessants d’aquest segle, constata que els mecanismes de domini de les majories socials no es fan mercè a la disciplina del panòptic de Bentham, sinó el que ell anomena “panòptic digital”. En altres termes, les dictadures convencionals del segle XX es fonamentaven en el control dels cossos i l’explotació del treball físic des d’una lògica del capitalisme industrial. Els nous totalitarismes es fonamentarien en el control de les ànimes (gràcies al big data i a l’exhibicionisme a les xarxes de la majoria, que permeten preveure comportaments individuals) i la conversió dels treballadors en “empresaris de si mateixos”, sobre la base de l’autoexplotació, a partir de la idea d’un pensament positiu segons el qual només d’acord amb l’autodisciplina –i l’autoconvicció sobre les bondats d’un sistema disfuncional– es pot evitar (l’inevitable) fracàs. Aquesta és la lògica del capitalisme neoliberal que altres autors com ara Christian Laval i Pierre Dardot han analitzat per comprendre el malestar creixent.

En altres paraules, estem entrant en una dinàmica segons la qual, com ja passava abans de la Segona Guerra Mundial, tenim un sistema que engreixa les desigualtats, amb l’entusiasta participació dels seus perdedors. La conversió dels treballadors en consumidors, el discurs segons el qual l’emoció s’imposa al coneixement, la primacia de la fe davant la raó, l’acatament de la injustícia social des de la més absoluta i feliç inconsciència, ens està empenyent vers aquesta mena de nou totalitarisme, en què les grans fortunes (per cert, la majoria lligades al tràfic de dades, que podríem comparar al tràfic d’ànimes) estan imposant el seu domini amb una emoticona somrient.