N’hi ha que més val que no votin

Per passiva i per activa, les elits antidemocràtiques disposen de mètodes per evitar que la sobirania popular que legitima el seu poder no hi interfereixi. Per passiva: es tracta d’animar els votants potencialment adversos als seus interessos a quedar-se a casa, no explícitament és clar, sinó estimulant amb l’eina inestimable de la injustícia social, el seu desencant, apatia i desmobilització. Per activa: se’ls dificulta o impedeix directament l’accés a les urnes, com va fer el governador republicà de Geòrgia Brian Kemp quan va esborrar més d’un milió de persones del cens per “error” o per “inactivitat”; així i tot, la coratjosa política Stacey Abrams aconseguiria 800.000 nous inscrits i, en conjunt, els quatre milions de sufragis registrats en la terra de Martin Luther King van ser una palanca decisiva per portar Biden a la Casa Blanca. Potser per això, perquè el monumental frau (Trump dixit) no es consolidi en les legislatives del 2022, 18 estats de la Unió –entre els quals Arizona, Florida, Texas, Iowa i Geòrgia– han promulgat més de trenta lleis que restringeixen el dret de vot, ves per on, a les minories hispanes i afroamericanes; però, alerta!, que un cop se les posa a treballar les estisores es tornen tan golafres com diligents, sempre contra les capes més desafavorides. Ho trobo molt descarat i descaradament perillós quan ni tan sols s’amaguen les intencions i el Tribunal Suprem els dona la raó. Una democràcia que exclou una part de la població és paper mullat al servei de les elits que se n’apoderen i l’utilitzen com a coartada –als EUA i a tot arreu.