Prohibir i abolir

El 10-J volia ser a Ceret, però vaig anar a Bar­ce­lona, on vaig salu­dar força mani­fes­tants a qui també plau l'estètica de les cur­ses de braus i que també tenen tur­ments interns molt con­tra­dic­to­ris. Con­si­dero que el debat del Par­la­ment de Cata­lu­nya ha estat una pèrdua de temps pírrica. I sóc del parer que Esquerra, el PP i Ciu­ta­dans han fet el ridícul, perquè han asso­ciat el debat dels toros amb l'iden­ti­tari, naci­o­na­lista. El Par­tit Popu­lar va qüesti­o­nar els soci­a­lis­tes que defen­sen l'avor­ta­ment i, en canvi, sal­ven braus; si els con­ser­va­dors estan dis­po­sats a sal­var vides, que les sal­vin totes, de cinc mesos o de cinc anys. I ERC, no defensa el dret a deci­dir? Deci­deixo si vaig a toros o no. I, si hagués cre­gut en els drets ani­mals, hau­ria fet una llei civi­lit­zada, abo­li­ci­o­nista de qual­se­vol forma de mal­trac­ta­ment ani­mal: els cor­re­bous, els bous entor­xats i la pesca espor­tiva, sense mort, la dels que, per pas­sar l'estona, engan­xen un peix amb un ham. Pes­car i caçar per men­jar, ho entenc, però pel plaer de matar... Les abo­li­ci­ons solen ser un avenç de la civi­lit­zació. Les pro­hi­bi­ci­ons, retro­ces­sos monu­men­tals. Un efecte de l'apro­vació d'aquesta pro­hi­bició, indem­nit­za­ci­ons a part, és que ha fet revi­far l'interès pels toros, quan, de fet, en els dar­rers anys han tan­cat qui sap la de pla­ces. De cinc pla­ces giro­ni­nes, només queda Olot. No calia; era millor una mort natu­ral, dis­creta i civi­lit­zada.