Record del Jacques Borel

Encara sembla que no pugui ser, però en deu dies s’hauran acabat els peatges a l’autopista. Tinc records de quan la van construir –em refereixo a la que va de Barcelona a la Jonquera–, i en aquells moments va ser gairebé un atractiu turístic anar a prendre alguna cosa al Jacques Borel. Si no saben que així s’anomenava el restaurant de la primera àrea de servei que hi va haver a Maçanet de la Selva, vol dir que tenen una edat considerable. De fet, en la meva infantesa també va ser un passatemps de diumenge a la tarda anar al camp d’aviació a veure si baixava algun avió a l’estiu. Jacques Borel va ser el capdavanter d’un gran imperi gastronòmic internacional amb peus de fang, i la seva empresa, la que es va encarregar del restaurant a l’àrea de l’autopista de Maçanet i del restaurant Els Escuts, a Llagostera. El primer tram d’autopista a comarques gironines es va inaugurar el 1970, entre Cardedeu i Maçanet de la Selva. Un any després, arribava fins a Girona; el 1974, a Figueres, i el 1976, a la Jonquera. Amb tot això vull dir que en tota la meva memòria com a conductor, agafar l’autopista des de Girona era com qui diu obligat per anar a Barcelona. Ens vam acostumar a pagar i hem pagat durant més de cinquanta anys, i per això ara ens escama la gratuïtat de tot plegat. Gratuïtat que no serà tal, perquè al final el manteniment s’haurà de pagar amb fons públics que paguem entre tots. Però hem pagat i hem callat massa anys, tot i algunes campanyes prou reeixides. Pagàvem i callàvem perquè l’alternativa era un tren que mai sabies com aniria d’horari o una N-II que et feia perdre hores per fer el mateix trajecte i que era perillosa. I si venies de la Selva, l’alternativa a anar a pas de puça pels pobles del Maresme era també l’autopista de pagament. S’acaben els peatges i tot fa preveure un increment de trànsit. Cal tenir en compte el manteniment, que ara era bo (només faltaria). Però encara cal continuar aixecant la veu per denunciar com ens han tingut de mal tractats, al Maresme i a les comarques gironines, amb una carretera nacional amb els únics trams no desdoblats de tot l’Estat. Una vergonya que continua en massa punts per molt que s’acabin els peatges. Ja ho deien alguns espanyols: els catalans fan pagar fins i tot per passar per la carretera. El que no deien era que els que sempre pagàvem érem nosaltres.