Radio Mi Amigo i la censura

Quan vaig entrar a treballar a Ràdio Girona, el setembre del 1974, una de les feines que em tocava fer era portar uns papers a segellar a la delegació del Ministeri d’Informació i Turisme. Feia pocs mesos que la dictadura franquista havia executat a garrot Salvador Puig Antich a Barcelona i Heinz Chez a Tarragona i un any després Franco va donar el vistiplau a l’execució de cinc persones més, entre les quals hi havia Txiqui, al cementiri de Cerdanyola. Vull dir que la dictadura era ben viva encara que els que hi treballaven ja no se la creien. Els papers que hi portava me’ls tornaven segellats sense ni mirar-los. Eren la programació amb els suposats guions de l’informatiu Gerona al día. De fet quatre notes oficials i les cròniques que el director, Pepe Vilà, havia enviat a La Vanguardia. Ni se’ls miraven, els papers, tot i que tampoc no hi havia res a veure perquè tota la informació que no fos municipal estava prohibida. Hi he pensat perquè he llegit un llibre, Radio Mi Amigo. El somni de Sylvain Tach, del director de Ràdio Platja d’Aro Joan Perich, que va guanyar la sisena edició del Premi Jordi Comas de Recerca Local, el 2017, i es va publicar el juliol del 2020, en plena pandèmia. Explica la història del que llavors en deien una ràdio pirata i la seva relació amb Platja d’Aro, on es va instal·lar fugint de la persecució judicial a Bèlgica. Radio Mi Amigo emetia des d’un vaixell situat en aigües internacionals música d’actualitat. Res de política. Però va estar perseguida i es van empescar uns estudis a Platja d’Aro, on van aconseguir portar-hi milers i milers d’europeus perquè en Jordi Comas i altra gent hi van veure futur per al turisme. L’audiència era molt i molt important. Durant la persecució judicial van decidir emetre programes per Ràdio Girona: música i les veus dels locutors en flamenc i anglès. Es van emetre dos programes, el dissabte 5 d’abril del 1975 i l’endemà, diumenge, a les nou del matí, després de la retransmissió de la missa. La denúncia va ser immediata i es va obrir un expedient a l’emissora per haver emès un programa en llengua desconeguda i sospitós d’atacar el franquisme. En Josep Maria Amargant, l’home del protocol de la Diputació i llavors locutor de l’emissora, ho recorda bé. El programa es va suspendre, es va expedientar el director i es va acabar l’aventura de Radio Mi Amigo a Ràdio Girona. Així funcionaven les coses. Llegeixin-se el llibre de Joan Perich, val molt la pena.