Sense aire condicionat
Vaig tenir un Seat 850. Tenia el motor a darrere, com els 911 i els 600, però d'aire condicionat ni pensar-ho. S'escalfava molt, perquè quasi no hi circulava aire; per refredar-lo havies d'engegar la calefacció per propiciar que l'aire calent escapés ràpid; era un gran cotxe per a l'hivern. Els passatgers del darrere es rostien estiu i hivern. No tenia estabilitat. Corria poc. Sorties de la carretera i, amb vuit braços el tornaves a encarrilar. La clau era esquivar els arbres, per no fer-te mal i per no haver-lo de llançar. Quin gran cotxe! No et refredaves mai i tampoc és que suessis molt, perquè les entrades d'aire per les finestres eren ben pensades. Per viatjar els estius els Dyane i el 2CV eren superiors al vuit i mig: eren descapotables i t'entrava aire pel sostre. A l'hivern entrava aire per qualsevol junta; s'hi viatjava abrigat. Aquests dos Citroën tiraven força menys. Segons els mecànics, eren menys cotxe. A les pujades i carregats els costava tirar, tenien tendència a escalfar-se i havies de parar una estona perquè es refredessin. En revolts tenien un barqueig tremend.
No recordo haver-ho passat mai molt malament, ni haver-me amargat en cues. Havia rigut més que no pas renegat. Vaig desconèixer els refredats d'estiu fins que la caixa va posar aire condicionat. Ara veig molta gent tapada, refredada, amb veu de mocs. Tot això per estalviar-nos l'olor de tigre.
