La nedadora

La nedadora podria ser la Solita Salgado campiona de natació a França. El juliol de 1933 va passar uns dies a Sitges, on la periodista Anna Maria Martínez Sagi la va entrevistar. Salgado s’acompanyava d’un petit caiman de nom Tabú que s’enfilava a la faldilla de la periodista mentre la nedadora l’aconsellava sobre la tècnica, la posició i moviments del cos, per a un estil impecable. “I sense tenir por”, va indicar la Sagi. “Avui dia cap dona té por, no et sembla”, li va contestar Solita, que havent-se pogut quedar a la Riviera amb Tabú, durant la Segona Guerra Mundial, va preferir servir a les Forces Aèries Franceses Lliures. La nedadora podria ser la garrotxina Montserrat Tresserras, pionera de la llarga distància. La fondista que va trobar la passió al Fluvià provant de fugir d’una serp que se li havia enrotllat en una cama. La por la va fer nedar, per instint. La nedadora podria ser l’hongaresa Éva Székely. Quan els nazis van entrar a casa seva per deportar-la, el pare d’Eva va fitar un dels homes i li va dir: “És una campiona de natació i un dia estaràs content d’haver-li salvat la vida.” La por que clama a l’orgull va fer que Eva evités els camps i a Hèlsinki es va convertir en campiona olímpica. La por en una embarcació que s’enfonsa al mig de l’Egeu va fer que la nedadora siriana, banderera de l’equip de refugiats dels Jocs de Tòquio, Yusra Mardini, nedés durant hores arrossegant la nau i la vintena de persones que fugien de la guerra, fins a Lesbos. Nedar és plantar cara a la por: és surar, bracejar i moure les cames per desempallegar-te de les serps que s’enrosquen en la travessia que volem llarga i plàcida. Nedar no és una història de superació personal; és una escola de vida.