De no fer res a no hi ha res a fer

Hem passat de no fer res a no hi ha res a fer? Les calamitats que provoca l’escalfament de l’atmosfera, de la Terra i dels oceans, són irreversibles? Costa imaginar, però és més que probable que si la pujada del nivell del mar assoleix 1 metre –o 2 segons les previsions més pessimistes– desapareixeran els pobles del litoral i també patiran els habitants de grans ciutats com ara Nova York, Xangai, Barcelona... Els efectes del canvi climàtic –i algun mandatari encara se’n riu– ja són aquí en forma de grans sequeres i plagues de llagosta a l’Àfrica, de devastadors ciclons a l’Àsia i a l’Amèrica Central, d’inundacions a Europa, d’onades de calor extrem i també en forma de cultius arrasats, de gana, de desplaçaments i migracions, de mort. Aquesta tardor, de l’1 al 12 de novembre, se celebrarà a Glasgow una cimera internacional per accelerar l’acció envers els objectius de l’Acord de París, entre els quals, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per intentar evitar el col·lapse. Les dades són ben preocupants: del 2000 ençà el nombre de desastres relacionats amb el clima s’ha triplicat, ha afectat la supervivència de 4,2 milions de persones i 1,23 milions hi han perdut la vida. Intermon Oxfam recorda que l’1% més ric del planeta és responsable de més del doble de la contaminació de carboni dels 3.100 milions d’éssers humans que constitueixen la part més empobrida i que en pateixen en primer lloc les conseqüències. S’abordarà a Glasgow com posar fi a nivells tan insostenibles d’injustícia social o es continuaran posant pedaços inútils?