El cercle viciós

Menys demanda, però rècord històric del preu de la llum. Un altre. Els experts coincideixen a assenyalar la pujada de preu del gas natural i dels drets d’emissions de CO2, afavorits pel sistema de venda majorista. Les grans elèctriques espanyoles van demanar ahir la reforma de la tarifa d’aquest bé bàsic, mentre culpaven les gasistes de la impopular pujada. En espera de la propera, que ben segur coincidirà amb una onada de fred. Juntament amb les renovables, s’han traçat estratègies a escala global tot confiant que el gas sigui el recanvi al final del petroli i del contaminant carbó. No obstant això, aquesta setmana el preu del gas s’ha multiplicat per cinc respecte fa un any, als Estats Units ha tocat sostre en una dècada i Àsia també s’ha sumat al rècord. Europa encara crema carbó i depèn de l’aixeta que maniobra Putin, singularment Alemanya. L’Estat espanyol importa un 60% del gas de la políticament inestable Algèria. El govern de Sánchez té sobre la taula decidir la renovació de la caducada central nuclear d’Ascó, avalada discretament pel CSN. Una energia que, a través dels residus, ens hipoteca el futur.

Si es persisteix en els objectius de creixement econòmic sense aturador, la pujada de les matèries primeres i l’alt cost de l’energia impactaran dramàticament en l’economia mundial. Obligats al replantejament, però sense recanvi a punt. Ni “oportunitat”, ni “transició” energètica, ni “canvi” climàtic: som en una crisi estructural, nedant en cercle perquè les pressions contra la posada en marxa d’un nou model econòmic són inclements.