El PSOE i la noció de la realitat

El PSOE governa com si hagués perdut la noció de la realitat. De vegades ho fa com si fos un govern monocolor, oblidant que l’executiu es fonamenta en un govern de coalició amb Unides Podem. Altres cops els socialistes actuen com si tinguessin majoria absoluta. Però si Pedro Sánchez és l’inquilí del palau presidencial és per voluntat d’una amalgama de partits que forma la majoria de la investidura, en què ERC té un paper fonamental. Fins i tot parlen molts cops com si tinguessin opcions de geometria variable al Congrés i no volen veure que el partit que tenien previst per fer de frontissa –Ciutadans– està en procés d’extinció. Pedro Sánchez s’ha passat les últimes setmanes, des que va aprovar els indults als presos polítics catalans i va remodelar el seu executiu, fent veure que del conflicte català ja no cal parlar-ne. Però com en el miniconte de Monterroso, quan es desperti el conflicte català continuarà allà i la realitat li passarà per sobre, obligat a guanyar-se el suport d’Esquerra i la resta de socis de la investidura. Fora d’aquest marc només s’albira el PP i Vox. I totes les enquestes indiquen que el PSOE cada cop s’allunya més d’una majoria alternativa. De cara al setembre, a Sánchez no li queda altre remei que obrir els ulls, carregar-se de valentia política i actuar en conseqüència. Això no vol dir que ho faci. La política està plena de prepotències suïcides, i si no que ho preguntin a Albert Rivera. Però la dura realitat indica que és el PSOE qui necessita ERC i no els republicans catalans el PSOE, després que Pere Aragonès se’n sortís, malgrat les fortes dificultats, de forjar una majoria independentista al Parlament. ERC va donar la presidència a Sánchez amb la moció de censura i la investidura. Però també li va tombar el govern rebutjant els pressupostos generals. Sánchez ha de triar quin camí prefereix, però més val que abans recuperi el sentit de la realitat.