Ombres d’agost
El noi més bell del món
Vaig acabar les Ombres d’agost precedents amb una pel·lícula que, amb un músic que agonitza a la platja del Lido mentre contempla un adolescent en què reconeix la revelació sensible d’una bellesa ideal, anuncia la fi de l’estiu: Mort a Venècia, l’adaptació que Luchino Visconti va fer de la novel·la homònima de Thomas Mann. Una pel·lícula admirada per la bellesa de les seves imatges, però també bescantada pels que la consideren decadentista i esteticista. El cas és que, darrerament, hi ha caigut una ombra propagada per un documental que, visible a la plataforma Filmin, s’ha convertit en un dels films d’aquest estiu: The most beautiful boy in the world. Realitzat per Kristine Lindstrom i Kristian Petri, la seva idea és que la vida de Björn Andrésen, que aleshores tenia quinze anys, va trencar-se quan Visconti, durant una llarga recerca per diverses ciutats europees, hi va reconèixer l’encarnació de la criatura descrita per Mann. Abans de veure el documental n’havia llegit comentaris indignats amb Visconti, reduint-lo a un immoral que, aprofitant-se de la bellesa d’un noi fràgil que va definir com el més bell del món, va exposar-lo a una mena de mercadeig. Certament, pot qüestionar-se que la creació d’un film (i d’altres obres) converteixi una persona en un objecte. No vull justificar res. Al contrari. Ho dic perquè, després de veure el documental, crec que els seus directors potser han explotat més Andrésen que Visconti sense haver creat, a més, cap imatge digna de memòria. Les imatges, de fet, més interessants s’extreuen d’un reportatge de la RAI, Alla ricerca di Tadzio: l’adolescent sembla incòmode i encara més quan se li demana que mostri el seu tors. Les ensenyen al principi i hi retornen per dir-nos què n’hem de pensar. Condemnen Visconti i l’àvia (que se’n va fer càrrec quan la mare va abandonar els fills i va morir un temps després) que ho va permetre. Com si tots els problemes, que han sigut molts, d’Andrésen es derivessin d’aquell moment fatal. Potser tot és més complex. Gràcies per llegir aquestes ombres. Continuarà.