“«C’est la France!»”

Els paisatges de França i els seus canals sempre m’han encuriosit. Als francesos sempre els han fascinat els formatges, el vi, la cuina i els gossos. Soc dels que creuen que la France ha evolucionat menys del que ens fan veure. El turisme no forma part dels seus interessos preferents i els estrangers som tractats d’una manera molt diferent de com ho fem nosaltres quan ells venen a Catalunya. Els pobles mantenen un grau de neteja envejable i, no obstant això, es veuen deixats i poc cuidats, amb façanes sense aquell manteniment imprescindible amb finestres i finestrons envellits i despintats. La pagesia ven els seus productes a peu de carretera o als masos reiteradament anunciats. Les carreteres secundàries han perdut aquella seguretat que tenien fa unes dècades i les deformacions de la calçada sovintegen. Paguen les compres amb xecs; les autopistes, amb monedes, i molts no tenen WhatsApp. Podreu encara veure urinaris a peu de carrer només separats per una petita tanca, avui deixats pel desús, però impertorbables al pas dels anys. Val a dir que de sanitaris n’hi ha arreu, alguns en condicions lamentables, però sempre allà on els necessites. A les ciutats, aquests s’han substituït per sanitaris intel·ligents, gratuïts, que podreu trobar prop dels principals punts d’interès on hi ha més concentració humana. És destacable l’esforç dels ajuntaments per incentivar l’aparcament en grans espais als afores oferint transport gratuït amb minibusos elèctrics que et connecten amb els principals punts neuràlgics de la ciutat amb freqüències que no sobrepassen els quinze minuts. Nosaltres ens podríem emmirallar en algunes coses que ells tenen, com per exemple els seus horaris, els grans aparcaments amb transport elèctric gratuït, uns sanitaris moderns i el sentiment de país. No tenim un problema de pressupost. És un problema de falta d’idees, de conservadorisme impropi d’unes ciutats que es miren massa el melic. Els francesos reconeixen els seus defectes amb un “C’est la France”. El to és de resignació. Aquesta és també la seva grandeur. Girona podria ser una ciutat de referència en el món dels municipis que aposten per la sostenibilitat i la innovació, però malauradament hi manquen idees.