Viles i dites empordaneses
Una comarca curiosa, la nostra. Tenim molts noms de pobles amb el començament vila-: Vilabertran, Viladamat, Vilafant, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant, Vilanova de la Muga, Vila-sacra, Vilatenim i Vilaür. Total, dotze. I encara podríem afegir-hi veïnats dependents d’altres poblacions: Vilarnadal de Masarac, Vila-robau de Ventalló, Vilademires de Cabanelles, Vilagut de Pau, Vilaritg de Cistella, Vilartolí de Sant Climent Sescebes o Vilajoan de Garrigàs.
Segons Joan Guillamet, antic professor meu: “Quatre d’aquestes viles assenyalen els punts cardinals al voltant de Figueres, la capital: Vilabertran al nord, Vilamalla al sud, Vilatenim a l’est i Vilafant a l’oest”.
I anem a les dites, que n’hi ha de tots colors. Les noies de l’Empordà, molt mirar i poc tocar. Qui em vulgui tocar el ventre, m’ha de fer la vida sempre. De dos bessons, quan un fa un any, l’altre fa dotze mesos. Vídua que s’enrojola, senyal que no dorm sola. Tot va acabar com el rosari de l’aurora. Ja en neixen de dies a Roses. Fer Pasqua abans de Rams. Amb un cop li va fer veure la padrina. La Vajol, arri poc o molt. La dona d’en Comelles, cul i mamelles. Si la fira és dolenta, cap culpa hi mereix el ventre. Pagant, sant Pere canta. La processó de Navata, un darrere l’altre. Capmany, Mollet, Espolla i Garriguella, pipem vi de la botella.
Seguim. Pescador de nyinya, és tard quan dina. Per Sant Martí, la pinya cau del pi. Això s’ha de fer si us plau per força. Anar fins on sant Pere va perdre la gorra. Li va fer una cara nova. Toquen les dotze, doncs migdia a Cabanes. Taula sense vi, fa patir. Aquesta fa com les gallines de Marzà, que anaven a pondre a Garriguella. A Cabanelles, totes les dones són femelles. No es pot dir mai aquest capellà no és el meu pare. Fes com sant Martinet: bo, poquet i sovintet. Quan plou de tramuntana, plou de bona gana. A Vilabertran les boniques, a Vilafant les gentils i a Avinyonet les formoses, burladores de fadrins. A Arenys, totes les dones són prenys, menys la balanguera perquè no hi era i la majordona, que encara és minyona... No cal que maregem més la perdiu. I tal dia farà un any.
