Montjuïc, un diamant en brut

Els plans estratègics culturals s’acostumen a incomplir, tant hi fa l’administració que els hagi redactat. Serveixen per fer-se una fotografia pomposa el dia que es presenten, i cap al calaix van. La llista de declaracions d’intencions que han quedat en paper mullat no cabrien en aquesta columna (potser ni en tot el diari). El pol cultural de Montjuïc s’endú la palma dels projectes maleïts. Enterrat el pla que va anunciar fa set anys l’Ajuntament convergent, l’únic que s’ha assolit des de llavors és una major degradació de l’espai públic, en alguns sectors d’una inhospitalitat que fa basarda. El govern d’Ada Colau té un nou pla (pla d’actuació del parc de Montjuïc 2019-2029) i el cert és que comença per on tot hauria d’haver començat de manera natural, i fa temps: donant una imatge conjunta i compartida dels equipaments culturals situats a la muntanya, que, compte, són dels més importants de la ciutat. El cap de setmana del 16 i 17 d’octubre s’han programat unes jornades d’activitats coordinades amb el lema Viu Montjuïc. El parc de la cultura. Si només queda en això, malament. Si és el punt de partida d’unes polítiques que hi apostin decididament, fantàstic. Amb el centenari de l’Exposició Internacional del 1929 a tocar, Montjuïc continua sent un diamant en brut. Hauria de ser una prioritat des d’ara mateix.