Reivindicació vers xantatge

Deia dijous Maurici Lucena, executiu en cap d’Aena – rara avis monopolística en una Europa on la gestió aeroportuària està majoritàriament descentralitzada–, que deixaran congelada la inversió de 1.700 euros per al Prat durant cinc anys. I es va quedar tan ample. Deu ser que li importa més l’aeroport de Madrid-Barajas que no pas el del seu país i que prefereix, per tant, seguir fent de gos d’atura de l’Estat a Catalunya que no pas treballar, per exemple, per mirar d’invertir tots aquests milions en altres alternatives de millora d’una infraestructura bàsica de país que no sigui destruint una zona humida protegida. Alternatives que segur que hi són. Lucena va afegir-hi que tot plegat dependrà, però, de si d’aquí a cinc anys “les circumstàncies a Catalunya són més propícies”.

Ja ho veuen, d’això es tracta. Que les “circumstàncies” siguin més propícies. És a dir, que governin ells i no l’independentisme. Conclusió: mentre manin aquells que volen trencar amb l’Estat, aquest defugirà les seves obligacions inversores a Catalunya, com ha fet, d’altra banda, des de fa molts anys. Per cert, fins i tot quan el PSC va manar a la Generalitat i el PSOE a Madrid. Llavors, un polític tan poc sospitós de sobiranisme com el president José Montilla va alertar de la creixent “desafecció” vers l’Estat que hi havia a Catalunya, provocada, en bona part, per la deixadesa inversora espanyola.

Avui és la Diada i tothom espera que la reivindicació independentista baixi. A Madrid, i a Barcelona, ja n’hi ha que tenen preparats els titulars certificant, per enèsima vegada, que el “suflé” sobiranista s’ha desinflat definitivament i que, després dels indults, el “problema català” va pel camí de solucionar-se. La cirereta al discurs que fa dies que van fent. I que alguns s’han cregut.

Doncs, mirin, senyors Lucena i Illa, ministra Raquel Sánchez, em fa l’efecte que serà que no. Que vam votar al febrer i va guanyar l’independentisme, que avui la gent serà al carrer per fer una nova demostració de força i que, malgrat el trist paper dels partits sobiranistes, la gent hi és i hi serà. Ho comprovaran avui i quan es torni a votar.