Onze de Setembre

Hi ha diades i diades i la d’avui ha de ser forçosament diferent. Avui fa 20 anys de l’atemptat de les torres bessones de Nova York i de Washington. La commemoració coincideix amb l’arribada al poder a l’Afganistan dels talibans. Segons els experts, són els protectors dels terroristes d’Al-Qaida, autors dels atemptats que van capgirar el món.

Vint anys després, les tropes internacionals han marxat del país, igual que els milers d’afganesos que no volen ni imaginar-se continuar en un país sota domini talibà. Alguns han pogut fugir acollits per països amb els quals havien col·laborat; d’altres, no, i entre els que no han pogut o volgut marxar hi ha ciutadanes que acabaran transportades, de nou, a l’edat mitjana, sense que això, sembla, tingui cap més importància.

Tot aquest estiu que hem llegit i vist afganeses protestant (arriscant les seves vides) i plorant per la situació en què quedaran els seus drets... tot i que, deixeu-m’ho dir, no és que estiguessin gaudint de la democràcia occidental durant aquests anys de domini internacional. Però ara tot és pitjor perquè tot se sap més, perquè, quan t’has acostumat a anar a la universitat, a treballar de periodista o de metgessa, a sortir a passejar sense espelma i a vestir de color rosa (si et dona la gana), tornar al negre és més difícil. Molt més difícil.

La periodista Saira Shah, autora d’un guardonat i clàssic documental que remou consciències, Beneath the Veil, deia fa uns dies a la CNN que està en contacte amb activistes del #MeToo per ajudar-les. Diferents organitzacions internacionals de dones, com ara Herafghanistan.com, s’han mobilitzat i la premsa se n’ha fet ressò. Què passarà quan deixin de protagonitzar les notícies? És preocupant i en una jornada com la d’avui hi hem de pensar.

La Diada d’avui també és diferent perquè la taula de diàleg li dona context. La taula de diàleg és un espai desconegut on s’han de seure, aquesta setmana entrant, els negociadors que han de dissenyar el nostre futur polític. I si la gestió de la milionada per les obres de l’aeroport del Prat és un preludi de la taula de diàleg?

Mentrestant, l’aeroport de Kabul ja no està controlat pels americans. Gira el món i torna al Born. Veieu com és una Diada especial?