Refer

Després de la des­feta, refer. Aquesta és la lliçó que pro­jecta cada any, des que es va ins­ti­tuir com a Diada Naci­o­nal, la data de l’11 de setem­bre. L’endemà es va haver de tor­nar a obrir, tor­nar a tre­ba­llar, això sí, si tenies la casa dem­peus o no te l’havien ocu­pada les tro­pes borbòniques. Pas­sava amb les cases emblemàtiques que van ocu­par les noves auto­ri­tats, li va pas­sar a Joan Kies, el cònsol holandès a Bar­ce­lona, que s’havia sig­ni­fi­cat amb la causa dels Àustries, i llui­tava per les cons­ti­tu­ci­ons i el règim polític que hi havia a Cata­lu­nya, i que va alte­rar Felip V i el decret de Nova Planta. Tinc devoció per Kies, perquè ela­bo­rava aiguar­dent en una fas­sina que hi havia a Vila-seca (el meu poble) i que comer­ci­a­lit­zava a través del port de Salou. I tot això pas­sava a l’actual cas­tell de Vila-seca. La meva mare havia nas­cut en aquell cas­tell, perquè els meus avis n’eren els admi­nis­tra­dors, quan els pro­pi­e­ta­ris eren els com­tes de Sicart. La casa Boxa­dors, que és on vivia el cònsol quan era a Bar­ce­lona, es pot veure en les res­tes que s’exhi­bei­xen al Born.

A la casa de Kies, al car­rer de Bonaire, segons que narra l’his­to­ri­a­dor García-Espuche, s’hi van hos­tat­jar mili­tars fran­ce­sos vin­guts per bas­tir la Ciu­ta­de­lla. La cons­trucció d’aquesta for­ta­lesa va supo­sar una segona ferida urbana. Cons­truïda per pro­te­gir el rei quan fes estada a la ciu­tat i dis­se­nyada per cas­ti­gar Bar­ce­lona quan calgués. Segons el duc de Berwick, que coman­dava les tro­pes franco-cas­te­lla­nes al final del setge “para ente­ra­mente suje­tar aque­llos per­ver­sos huma­nos”. I ja hi tor­nem a ser, un any més toca refer. I avui no par­lem de caser­nes mili­tars, par­lem d’aero­ports, però sovint en la política actual hi ha mane­res de fer que sem­blen here­ta­des d’aque­lla ocu­pació. Aixe­car-se després de cada cai­guda, aquest és el lle­gat.