Gràcies, eurodiputades

A la Unió Europea, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual. La meitat han estat víctimes d’assetjament, una de cada vint ha estat violada, i cada setmana cinquanta dones són assassinades. Repeteixo: a la Unió Europea, al continent que fa bandera dels drets humans, de la democràcia i de les llibertats.

Aquesta setmana, el Parlament Europeu ha fet un pas important per lluitar contra aquesta xacra: ha aprovat per majoria absoluta que la violència de gènere entri a formar part de la llista de crims europeus. Això voldria dir que hi hauria normes i sancions penals comunes a tot el territori europeu, tots els estats membres haurien de modificar i unificar els seus codis penals en matèria de violència de gènere, encara que hi governi l’extrema dreta. Per entendre’n la importància: la violència de gènere passaria a ser un delicte greu d’abast transfronterer a la UE, com els crims de tràfic de persones, drogues, armament, ciberdelinqüència o terrorisme.

Ja era hora que s’abordés en l’àmbit europeu el feminicidi. Però no podem cantar victòria encara, l’última paraula la té la Comissió Europea i ara té tres mesos per respondre. Els estats que s’hi oposin quedaran ben retratats. No, no ho podem celebrar encara, però s’ha iniciat el camí, i s’ha de reconèixer la tasca silent de les eurodiputades que han fet possible que aquesta setmana el Parlament hi votés a favor després de mesos de feina, entre elles Diana Riba i Giner, qui, per cert, no ha parat fins a fer constar, en tota la paperassa parlamentària, el cognom de la seva mare. Enhorabona i gràcies.