De set en set
La trama russa: ‘the end’
Sense cap dubte, la trama més novel·lesca de la persecució contra els independentistes durant el procés ha estat la trama russa, que s’ha mantingut viva fins aquesta setmana, quan l’Audiència de Barcelona ha arxivat el cas Volhov qüestionant Joaquín Aguirre, el jutge que n’havia fet gala. Vaig tenir la trista necessitat de llegir els diversos volums del sumari de la causa Volhov, i era fabulació pura; una història delirant amb tots els ingredients d’un thriller de sèrie B: espies russos, una màfia, el Kremlin, Julian Assange, criptomonedes i 10.000 soldats russos que havien de venir a donar suport a una Catalunya independent perquè Putin tenia el secret objectiu de desestabilitzar la Unió Europea. Una tesi geopolítica de pa sucat amb oli, una fantasia que faria riure si no fos que va comportar la detenció de més de vint persones l’octubre del 2020: polítics, empresaris i representants de la societat civil que fins aquesta setmana –quatre anys després– no s’han tret de sobre aquesta càrrega i aquest patiment. Encara falta que el Suprem també arxivi el cas per als acusats aforats.
Ni Tsunami Democràtic era terrorisme ni va existir mai la trama russa. Passen els anys, es va sabent la veritat i les causes contra els independentistes cauen.... però els fabuladors segueixen ben drets. Malgrat la clatellada, Aguirre es jubilarà d’aquí a poques setmanes amb tots els honors i els copets a l’espatlla dels seus compatriotes espanyols. Ningú perseguirà els magistrats que han prevaricat. Ni ningú indemnitzarà les víctimes d’aquesta persecució. L’amnistia era necessària però mai aconseguirà reparar el mal causat, i encara menys resoldre la podridura a la judicatura espanyola.