150 setmanes de fidelitat
Tot i que els qui no coneixen a fons l’ànima del poble autèntic atribueixen als lloretencs un menfotisme que només cedeix davant dels interessos i els negocis, Lloret i els integrants del seu teixit social més qualificat són sensibles a la realitat catalana i pateixen, com el qui més, les circumstàncies adverses que ens han tocat de viure i que s’han exacerbat, sobretot, en els polítics empresonats i en els exiliats.
Com a reacció davant d’aquestes situacions que, des de l’òptica de les persones normals, resulten totalment injustes, un nombrós grup de simpatitzants del moviment catalanista s’han anat reunint contínuament, cada dimecres, d’ençà de l’inici de les represàlies, a la porta de l’església parroquial de Sant Romà, per expressar la seva disconformitat amb l’actuació de la justícia i la seva solidaritat amb els que pateixen o han patit presó i els que es veuen obligats a romandre fora del país.
La constància dels assistents a aquesta trobada periòdica ha superat tots els entrebancs i ni el fred, ni el vent, ni la pluja, ni la calor ni cap fenomen atmosfèric o d’altre tipus han fet suspendre aquesta reunió patriòtica, que dura prop d’una hora i es basa en la lectura dels corresponents manifestos, l’exhibició de pancartes i catifes amb dibuixos al·lusius, les pertinents senyeres i banderes estelades, la presència de flors i espelmes, la interpretació de cançons reivindicatives, el crit de consignes adients i, òbviament, la cloenda solemne amb el cant d’Els segadors.
Dimecres passat, 15 de setembre, se celebrava la trobada número 150 i el premi a la constància per als fidels mantenidors de la idea va ser la presència del conseller i ex-pres polític Jordi Turull. El visitant va agrair moltíssim la fidelitat dels lloretencs i va subratllar que aquest suport era impagable i a tots els encausats, abans a la presó i ara a fora, els arriba al fons del cor i els obliga –va assegurar– a seguir defensant el procés amb el mateix fervor o més, si cap. Jordi Turull, presentat i precedit per sengles discursos dels parlamentaris Maria Antònia Batlle i Jordi Orobitg, després de la seva intervenció oral, va anar saludant tots i cadascun dels presents i la jornada reivindicativa esdevingué una entranyable manifestació de confraternització i d’amor a la terra.
