https://www.tarragona.mat?

No, no es pensin que el títol és un error i que potser hi volíem escriure el domini natural per al nostre territori: Tarragona.cat. No es tracta d’això sinó de cridar-los l’atenció sobre la possibilitat que una nova línia de molt alta tensió, una MAT, creui aquestes contrades des de l’Aragó i acabin essent, més encara, domini de torres, pals, cables, fils... quan el que caldria és reduir-los i decidir nous models energètics.

De fet, només sabent -com han difós els mitjans- que té l’oposició frontal del territori: societat civil, que ha estat providencial per a sommoure-ho tot, entitats compromeses amb la terra, el medi ambient, la sostenibilitat... i les institucions, ja poden pensar què ens hi juguem.

El projecte, que es va fer públic a finals de juliol, semblava voler jugar a favor dels impulsors i transitar més per la via del ’no hi ha res més fort que els fets’ que no pas per la pròpia d’una societat avançada i responsable. Tanmateix, donada, al límit, la resposta d’afectats i societat civil en general, ara ens toca no deixar de fer evident el rebuig.

Nosaltres fem notar, aprofundint en l’argumentari, que una irrupció d’aquestes característiques en el paisatge incideix de ple en el seu patrimoni immaterial que encara que per se sigui fràgil també per se és imprescindible. Brandem, doncs, aquí, a mena d’exemple, tres autors que des del Baix Camp han creat obra significativa: els escriptors Gabriel Ferrater i Marià Manent i el pintor Joaquim Mir. Els seus llocs literaris i pictòrics, els posen en valor l’Associació Gosar Poder de Reus i la Ruta Mir/Manent de l’Aleixar i Maspujols que ofereixen activitats o visites a indrets que permeten recuperar in situ els seus paisatges viscuts i glosats. Ara bé, aquest recuperar és possible només en la mesura que la comparació entre realitat i obra artística existeixi; altrament, aquest patrimoni immaterial haurà desaparegut, s’haurà fos! Ho volem?