Amor i esport

Soc poc creient de l’amor a llarg termini. Tant la pròpia experiència com una munió de casos propers m’ho avalen. Dic amor, no parelles, que d’aquestes d’infinit, i feixuc, i xacrós recorregut, n’hi ha un piló. I dic poc creient, i no gens, perquè sé que existeixen alguns casos afortunats. Sí, pura sort. Res d’allò d’ens hi esforcem, ens sacrifiquem, aguantem pels fills, per la hipoteca, pels ai què diran per Girona i pels total, per estar sol/a... L’amor de veritat flueix, tan natural i vigorós com la lava volcànica de La Palma, tan anònim i discret i constant com l’Auggie-Harvey Keitel de Smoke quan retrata cada dia el mateix racó, tan antònim dels somriures instagramers amb filtre vívid.

Tinc tota la fe del món, per exemple, en una parella que veig gairebé cada matí quan enfilo el passeig de Domeny per agafar l’autopista. S’acosten als setanta, dos amunt, dos avall. Ell sempre du una gorra vermella i un bastó. Ella vesteix faldilles per sota del genoll i camisetes que li marquen ben bé el flotador vital. Són molt menuts. I sempre sempre caminen agafats de la mà. Amb certa distància l’un de l’altre per mantenir el propi espai, però sempre units. Porten molt bon ritme. Els veig per la finestra de la dreta, mentre a la de l’esquerra un grup cada cop més nombrós s’aglutina en silenci al voltant d’una mena de guia espiritual que els fa fer postures i equilibris molt estranys que deuen respondre a alguna paraula composta d’origen oriental. Suposo que aquests també s’estimen, però la meva parella d’avis segur. Aquelles mans agafades ben d’hora, faci fred o calor, són la ferma constatació de l’amor autèntic de llarg trajecte. Posar-se a caminar amb els ossos envellits i les articulacions adormides deu requerir un esforç titànic. Però això ja no és amor. Això és esport.

Aprofito aquesta tendra imatge per enllaçar amb la Setmana Europea de l’Esport, que se celebra arreu del continent des d’avui i fins al dia 30 per promoure l’activitat física i encoratjar la ciutadania a adoptar un estil de vida dinàmic i saludable que combati el sedentarisme. La iniciativa es difon a les xarxes amb les etiquetes #Beactive i #esportcat. Estic temptada d’estampar cada etiqueta en una camiseta i aturar-me un dia a Domeny per regalar-les a la meva parella matinal, la viva imatge d’amor i esport.