De visita ‘Rere els murs’

La meva afició a la novel·la històrica m’ha fet optar aquest estiu per rellegir Rere els murs, de Núria Esponellà, premiada amb el Nèstor Luján l’any 2009. Durant un llarg viatge i amb el llibre a la maleta, m’he pogut retrobar amb la comunitat de benedictins durant la segona meitat del segle XII. A milers de quilòmetres de Girona he reflexionat sobre el gran patrimoni i riquesa del nostre territori i he sentit l’impuls de tornar a Sant Pere. Una visita al monestir, un dels conjunts monumentals més interessants del món medieval, impressiona per la seva solemnitat i la gran càrrega històrica que hi ha als seus passadissos.

“Fustigat per la tramuntana, el monestir de Sant Pere de Rodes s’alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus”, es destaca a la novel·la. La mateixa alçada, el mateix impacte i la mateixa tramuntana es poden reviure actualment en aquestes visites, molt recomanables per aprofundir en la història més propera i conèixer els detalls del passat per entendre millor el present. Comtes i vescomtes enfrontats per lluites de poder, temps difícils i interessos divergents (batalles que ens poden fer reviure certs moments actuals, amb lluites polítiques que costen d’entendre). Sant Pere de Rodes, testimoni dels visitants que es meravellen de la seva riquesa monumental i de la seva història, també permet gaudir d’una de les millors vistes del cap de Creus i dels paisatges impactants que l’envolten. Passar unes hores dins aquesta joia del romànic català al cor de la Costa Brava és una bona opció de desconnexió, d’aprenentatge, de relaxació i de descoberta. Aquest setembre s’han fet visites guiades els caps de setmana i a partir d’ara hi ha l’opció de contractar-les per grups. El dia 9 d’octubre n’hi ha una de programada en llenguatge de signes, oberta a tothom.

Al monestir, els guies ens expliquen detalls d’èpoques que han deixat marca. En les excel·lents visites guiades, en una de les quals he participat, s’explica, entre moltes altres coses, què va suposar per al monestir ser una sucursal del Vaticà; el gran pes que ha tingut en l’Església i en la societat; i es fa un resum del que se sap amb certesa i del que no. Els guies saben encomanar la fascinació pel passat. En l’aire queden algunes preguntes, però només si els murs parlessin se’n podrien saber les respostes.