Hora de complir les promeses

Imatge que il·lustra l’època que vivim: vacunes contra la Covid a les escombraries, excedents en alguns països, mancança en d’altres, una obscenitat. Emergència climàtica, temperatures brusents, pèrdua de la biodiversitat, contaminació de l’atmosfera, de l’aigua i dels espais naturals, catàstrofes, fam, mort. Desafiaments èpics que s’afronten amb arrogància i insolidàriament, amb el pedal cap a la destrucció. Falta pau i falta reforçar el compromís amb els drets humans. La meitat dels habitants del planeta no té accés a internet i tampoc hi ha consens per protegir les persones dels perills de les noves tecnologies: amb quin propòsit es reuneix tanta informació sobre nosaltres? Per influir en les nostres percepcions i opinions? Separació creixent entre rics i pobres, multimilionaris viatgen per l’espai mentre que milions cauen en la misèria; nou contracte social contra evasió fiscal i per garantir la cobertura sanitària, l’educació, el treball, l’habitatge. La desigualtat de gènere i la violència contra les dones no s’atura. La gent jove ha d’estar present en els fòrums de decisió; un 60% se sent traïda pel seu govern. És l’hora de la veritat, de parlar sincerament, de complir les promeses. Les promeses no serveixen de res si no es veuen resultats en la vida quotidiana. Els incompliments obren la porta a la desconfiança, a la polarització i als remeis simplistes, a la misogínia i al racisme, a la persecució dels més vulnerables. Paraules d’António Guterres, secretari general de l’ONU, en la inauguració de l’assemblea general que ens mostren l’abisme. Sabrem evitar-lo?