Opinió

Raça humana

El Sàhara, moneda de canvi

Encara que l’hagin volgut invisibilitzar i que el Marroc i una part de la comunitat internacional els presentin com a terroristes i nòmades sense pàtria, el cert és que els sahrauís mai no han deixat de reivindicar el territori que, després de la Marxa Verda, Joan Carles I va regalar a Hassan II. La sentència del Tribunal General de la UE que considera il·legals els acords comercials i de pesca amb el regne alauí, ja que inclouen el Sàhara Occidental però no tenen el vistiplau dels seus habitants, és una victòria de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i afirma la voluntat d’un poble que tot i els intents d’annexió per part de Rabat, utilitza la raó, la diplomàcia i la resistència per sobreviure a la guerra, el desert i l’oblit. En fer-se pública la sentència, el Front Polisario va argumentar que ja n’hi havia prou de pactes que privaven als sahrauís dels seus bens i beneficiaven la potència ocupant. Tot i la claredat dels jutges, la Unió Europea ha tancat els ulls, i a part de no voler saber res dels cultius il·legals de tomàquets que arriben del Sàhara, la qual cosa ha ensorrat la producció a Almeria, ha considerat que Rabat era un aliat intocable, la frontera natural per la seguretat i contra la immigració. El comunicat conjunt entre Josep Borrell i Nassar Bourita, representants d’afers exteriors de la UE i el Marroc, va recollir que la sentència no trencaria l’ambient de serenitat i confiança necessàries per mantenir l’estabilitat comercial entre les dues parts. El Sàhara s’ha convertit en moneda de canvi, Europa contradiu Europa, i el resultat el patirem tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.