Alimentem la gana dels pobres

Primera foto: un home aboca mitja pizza, dos iogurts i una bossa de plàstic amb pa a la galleda. Segona foto: enmig d’una muntanya d’escombraries uns nens busquen alguna cosa per endrapar. Totes dues imatges representen una realitat fatalment complementària amb xifres esfereïdores: cada any es malbaraten 1.600 milions de tones d’aliments (un terç dels que s’elaboren al món) mentre uns 900 milions de persones pateixen desnutrició. Tan absurd com lamentable, entrem al detall. El 70% del menjar del planeta s’obté en minifundis de països dels sud on tres de cada quatre habitants viuen en la pobresa; els manca tecnologia, finançament, mitjans de transport i carreteres per accedir als mercats i els sobren intermediaris abusadors, de manera que els seus guanys són escarransits o inexistents perquè en origen ja es perd bona part del producte. I el que arriba a la taula dels països rics és també en bona part desaprofitat i llençat a les escombraries per consumidors amb poc enteniment que compren pels ulls sense consciència sobre els efectes que la seva irresponsabilitat comporta. Mirem-ho amb perspectiva: Per què hem de destinar un 30% del sòl agrícola a generar cultius que no s’utilitzen? Les deixalles componen el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contribueixen a l’escalfament global i a la cadena de desastres climàtics i desigualtats creixents. El resum el mostren les dues fotos: els que passen gana ens alimenten amb un menjar que els tornem en forma de residus que alimenten la seva pobresa.