Pell fina
Alícia al país dels toros
Al PP li ha anat de perles que el Parlament hagi aprovat la prohibició dels toros a Catalunya, perquè així l'Alícia Sánchez-Camacho pot aspirar a esgarrapar algun votant socialista de l'anomenat cinturó roig emprenyat amb Montilla i els equilibris impossibles del carrer Nicaragua. L'Alícia Sánchez-Camacho defensa les corrides a Catalunya perquè diu que formen part de la tradició festiva d'aquest país. El seu país, el país dels toros.
No seré jo qui posi en dubte que a Catalunya l'afició pels toros té uns quants adeptes –no sé si molts o no tants–, però no per això es pot considerar una tradició festiva arrelada. Hi ha gent que organitza baralles il·legals de galls i de gossos i no he sentit pas que el PP les defensi en nom del patrimoni “nacional”. Però tant se val; l'Alícia Sánchez-Camacho és hàbil i no ha deixat escapar l'oportunitat de saltar a la plaça, agafar el toro per les banyes i abanderar la resistència protaurina i, de passada, recordar-nos a tots que el PP continua al lloc de sempre, al lloc que li pertoca i per molts anys que així sigui.
A mi, l'espectacle dels toros no m'ha agradat mai de la vida però tampoc no m'ha fet perdre cap hora de son. De fet, l'única vegada que recordo haver entrat a una plaça de toros va ser fa uns quants anys a Lloret el dia que la van tancar. A mi em sembla un gest de normalitat democràtica que les curses s'hagin prohibit al meu país. I el que vulgui veure toros que se'n vagi al país de l'Alícia, que tampoc no queda tan lluny.