Hi ha qui busca solucions

La realitat és irrefutable: amb un salari mínim de 1.126 euros per dotze pagues –i segons dades d’Hisenda uns set milions de persones no hi arriben– és pràcticament impossible llogar un pis sense haver-hi de destinar més del 30% dels recursos disponibles i haver-se d’endeutar per assumir el cost restant de la vida (menjar, llum, aigua, vestir i tantes altres despeses). Si fem la regla de tres resulta que amb 1.126 euros el lloguer aconsellable no hauria de superar en cap cas els 338 euros. Ja el poden anar buscant! Es tracta d’una realitat ideològica com bramen les extremes dretes contràries a qualsevol intervenció política per regular l’accés a un dret bàsic? Potser sí: la ideologia de l’abús i l’especulació cooptant al mercat. Però deixant de banda el mesell soroll que complica l’abordatge d’un tema cruent, ens agrada constatar l’existència d’iniciatives que intenten trobar-hi solucions, una de les quals la tenim ben a prop, la realitza la fundació Ser.Gi de Girona a través del seu projecte d’intermediació en habitatge social, que ja compta amb una trajectòria d’èxit en diferents localitats de les comarques. La intermediació es fa entre propietaris i usuaris dels programes de l’entitat en situació vulnerable: joves, famílies, gent gran, dones supervivents de violència de gènere. Als primers se’ls ofereix tot un seguit d’atractives seguretats com ara el cobrament garantit, el retorn de l’immoble en el mateix estat de conservació, el seguiment periòdic del domicili, i als segons, l’oportunitat de viure sota un sostre digne que afavoreixi el seu procés d’inserció. Tothom hi guanya!