La germana petita

El 27 de maig del 2019 es van celebrar els darrers comicis municipals. A hores d’ara ja s’han fet tots els relleus pactats en les investidures, s’ha fet balanç de la meitat del mandat i alguns ajuntaments han canviat d’alcalde. Alguns, com Badalona, ho faran les properes setmanes amb una moció de censura. I totes aquestes coses volen dir que en un any i mig hi tornarà a haver eleccions municipals. La societat ha canviat, tot va més de pressa ara, i els partits també. Alguns d’ells ja han engegat oficialment la precampanya i tots, absolutament tots, han posat en marxa la maquinària interna. Sovint ens fixem només en les grans eleccions. Les que configuren parlaments i congressos, i veiem com a insignificants les municipals. Potser perquè també des de les administracions majors es consideren els ajuntaments com la germana petita, la lletja de l’engranatge. I no som conscients de la importància del poder local.

Els ajuntaments són el pal de paller de tot el sistema públic. El servei més directe que rep el ciutadà i on milers de regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses es deixen la pell per fer que el poble tiri endavant malgrat que la compensació que en reben sigui sovint irrisòria. I també són el termòmetre del país. Les darreres se les va endur ERC, Junts va entrar per suplir l’antiga CiU, la CUP es va mantenir igual que el PSC o els Comuns, i el PP i Ciutadans pràcticament van desaparèixer. El proper any i mig entrarem en aquella dinàmica de veure proclamacions, comiats i canvis de camisa. Una època en què tothom creurà en el municipalisme, el territori i la igualtat d’oportunitats. Però tot això no es demostra en campanya i en precampanya. Aquest convenciment es demostra amb fets, i a Catalunya encara no hi ha una llei de governs locals pròpia ni un nou sistema per finançar-los. Els intents del 2013 van quedar en no res i la fatídica llei Montoro, millor oblidar-la. Si es creu en els ajuntaments, això no pot esperar més. Perquè, com recorden tots en campanya, els consistoris són els primers a qui tothom recorre.