Censura, humor i bon gust

Tot està dit sobre la polèmica a TV3 i la censura (o no) en un programa de la casa per un acudit sobre Letícia Ortiz, reina dels espanyols. Els defensors i detractors de la mesura ja han exposat àmpliament els seus arguments sobre la llibertat d’expressió, la monarquia, la censura política, el masclisme i fins i tot la pedofília. Els advocats del bé i del mal ja s’han manifestat! No aportaria res de nou, sincerament, ni per una banda ni per l’altra. Només dues coses al respecte que ja entenc que em situen en terreny de ningú, però no per afany de no mullar-me sinó perquè són les dues reflexions que em genera el tema. D’entrada, no trobo la gràcia a un acudit sobre fel·lacions en un sentit de submissió de la dona. I a qui li faci gràcia explicar-lo o el faci petar de riure, el situo en la vessant neandertal. I tampoc entenc tanta ànsia per part del mitjà de comunicació de vetar part del contingut d’un programa, quan era evident que causaria l’efecte contrari i convertiria la polèmica en viral. Qui no s’ho podia imaginar? I ves a saber si no era aquest l’objectiu final, perquè arribats a aquest punt ja tenim clar que els camins de les estratègies de màrqueting són inescrutables! En definitiva, el meu resum seria que censura i xarxes socials són conceptes incompatibles. I humor i bon gust, també ho són en moltes ocasions.