Confrares de Farners
Parlem de delinqüència? Va, comencem pel clixé: “Entren per una porta i surten per l’altra.” Ep, que no parlo dels lladregots, eh? Em referia a les saques de marihuana que es decomissen i s’acumulen als magatzems i pàrquings de les comissaries. A Santa Coloma, un cop detinguts els tres agents espavilats que es dedicaven a retornar el producte al mercat (i a posar en risc la credibilitat dels seus col·legues), això ja no passa. La droga entra... però s’hi queda. I tanta n’entra que ha saltat l’alarma: ja no saben què fer-ne! Fins i tot han hagut d’habilitar un calabós per guardar la mercaderia (calabós que, hem de suposar, és el més sol·licitat pels fumetes detinguts).
Atenció, parlem de material orgànic, sotmès, doncs, a podridures, pudor i aparició d’animalons de companyia. Truco a un mosso adscrit a una altra demarcació perquè m’ho expliqui. D’entrada se’m lamenta: “Hi ha temporades que en quedo ben tip, de fer de jardiner!” M’explica que és un no parar, que el nostre país s’ha convertit en el principal productor i exportador de marihuana a Europa, que proliferen les plantacions indoor i que cada decomís és una feinada: treure sovint milers de testos, tallar la planta arran de tija, seleccionar terços discals, separar-los de la resta (perquè no perdin la humitat i el valor probatori en el recorregut processal), fer el comptatge, la pesada, la valoració... I després, l’embalatge en bosses i l’emmagatzematge a les dependències policials. Com que solen ser soterranis amb ventilació insuficient, vapors i cuques pugen als despatxos... I bé, què fem?
Només hi veig una solució, i és farnesenca. A veure, tenim o no tenim una Fira de la Ratafia? Tot aquest herbatge ha d’entrar per una porta i tornar a sortir per l’altra! Proposo una modalitat B del concurs, amb flascons a part, per valorar no solament color, aromes i retrogust, sinó també els efectes sobre els ullets i el desig sobtat del jurat d’escoltar Pink Floyd després del tercer tast. Una modalitat B, és clar, sense premi, perquè no ens barallarem per això, essent com ha de ser tot love, love, love. El país en una ampolla! I la confraria? Que triï cada any un segon confrare d’honor, no tan honorable i més de llum als ulls i d’hosti, tu, que bé que estem, no? Successius descendents de Bob Marley, per exemple.