Raça humana
Extremadament necessari
Als titulars els agrada remarcar les tensions entre els socis de govern i el xoc de lideratge entre dues vicepresidentes, ahir reconduït. Mentre es continua negociant al si de la coalició i amb els agents socials i partint de la base que s’arribarà a un acord perquè els canvis estan compromesos amb Brussel·les dins del Pla de Recuperació i Resiliència, repassem què està en joc en aquesta derogació parcial o desmantellament dels aspectes més cruents de la reforma laboral del PP. Els salaris, per començar, ja que es proposa tornar a la preeminència del conveni sectorial sobre el d’empresa que n’ha facilitat en els últims anys una important devaluació. També la limitació de les possibilitats de modificar unilateralment i de forma substancial les condicions de treball; tan sols es permetria per evitar un acomiadament col·lectiu justificat i per un temps determinat. La revisió de la subcontractació per impedir situacions de forta explotació com és el cas prou conegut de les Kellys (cambreres de pis externalitzades, a 3 euros l’hora). La reducció al màxim possible dels contractes temporals; se n’ha abusat molt: una de cada quatre persones assalariades són eventuals i hi ha ETT que ofereixen mà d’obra de dilluns a divendres, setmana darrere setmana. Potser recordin les paraules del ministre De Guindos a un comissari europeu el 9 de febrer del 2012, quan la troica estava rescatant Grècia: “Demà aprovarem la reforma del mercat laboral i serà extremadament agressiva.” És cert, ho ha estat, i és extremadament necessari posar-hi fi.