Amor que porta a la ruïna

Benet XVI va anar a València en plena disputa de l’Església amb el govern Zapatero per l’aprovació del matrimoni homosexual. Van dir que ho feia per defensar la família i la unitat de la pàtria. Van fer un circuit de fórmula 1 al port assegurant que portaria glamur i prosperitat, i deu anys després és terra de ningú, ocupada per barraques, i ha deixat un forat de 130 milions d’euros. Demanaven solidaritat amb el tercer món i destinaven els diners al lucre personal. Un país imaginari? No, parlem de la Comunitat Valenciana i d’uns personatges que van convertir la cleptocràcia (poder dels lladres) en un model que s’ha estès a Madrid, on les trames s’han superposat una darrere l’altra, des de l’Special Events a l’Orange Market. Repetides sancions dictades pels jutges que el 2018 ja van condemnar el PP per beneficiar-se de comissions il·legals, i ara la tercera sentència sobre la caixa B enterren una dècada de negacionisme i demostren que la reforma de la seu de Gènova es va pagar amb el diner negre d’una comptabilitat paral·lela que es va ocultar al Tribunal de Comptes i que van desmentir Rajoy i Aznar. Sembla una estrofa de la cançó enfadosa: el responsable màxim Pablo Casado, alhora que parla de regeneració i fa sonar les trompetes de la ruptura del país, no opina sobre el cas i amaga el cap sota l’ala intentant fer oblidar al seu votant desconcertat (?) que la corrupció ha estat el motor que ha alimentat l’amor a Espanya de molts dirigents populars i que darrere del miratge d’una prosperitat immediata, s’hi amagava la ruïna futura que avui ens toca patir.