Reconnectar

Passat l’equador de les Fires de Girona podem assegurar que la reconnexió dels gironins amb la seva festa major ha estat absoluta. Després de dos anys atípics, primer per la suspensió dels concerts de la Copa i les barraques a causa de les protestes postsentència i després perquè la Covid-19 va fer impossible celebrar-les, les Fires han recuperat la normalitat pràcticament al 100%, amb només algunes petites adaptacions obligades per una pandèmia que encara cueja. Ha tornat la remor de les atraccions a la Devesa i els xiscles d’excitació dels que s’enlairen cap a les copes dels plataners. L’olor de les castanyes torrades de les mil i una paradetes escampades aquí i allà, les ametlles garapinyades, el cotó de sucre i les creps i, sobretot, els esperadíssims concerts a l’escenari de la Copa. No tot és rodó ni perfecte, però per sobre de les crítiques plana la sensació que, per fi, tot és com ha de ser. Tot és al seu lloc. Aquesta és una de les funcions de les tradicions: ancorar-nos en el present a través de les sensacions que ens connecten amb el passat i reafirmen la nostra identitat. La individual i la col·lectiva. 

Òbviament, sempre hi ha d’haver marge per a la reinvenció o, si més no, per a la introducció de novetats que ens permetran avançar i adaptar-nos a la realitat de cada moment. Algunes funcionaran i es consolidaran, d’altres no. Un exemple és la fórmula de la barraca conjunta de totes les entitats, una solució d’última hora que no ha acabat de reeixir. La gràcia de les barraques és precisament el caràcter únic i particular de cadascuna d’elles. Potser hi anem perquè és la barraca de l’associació de veïns del nostre barri o la del club esportiu on el nostre fill juga a bàsquet. O potser perquè ens han dit que és la que serveix els millors entrepans de botifarra o perquè hi posen l’estil de música que ens agrada. Sense aquestes particularitats, el que hi trobem aquest any és un servei de bar més aviat fred i sense encant. Tampoc hi ha ajudat la venda centralitzada de tiquets, que en els moments àlgids de la nit obliga a fer llarguíssimes cues i treu tota espontaneïtat a l’acció d’anar a fer una birra. De fet, des que la Covid va entrar a les nostres vides, l’espontaneïtat està en hores baixes. Mirem de recuperar-la tant com puguem durant aquests dies de Fires. Bona festa major!