Per què la van violar?

Per què la van violar? Perquè anava pel carrer de nit, perquè portava shorts, perquè estava borratxa, perquè penjava fotos insinuants, perquè no s’hi va oposar prou, perquè viatjava sola, perquè s’ho ha buscat… El personatge de còmic Moderna de Pueblo denuncia els ecos molt resistents d’una mentalitat patriarcal que tendeix a inventar justificacions davant d’un acte de violència masclista tot culpabilitzant-ne la víctima. Aquests dies, de nou, la crònica de l’horror, la brutal envestida soferta per una menor a Igualada probablement a mans d’una altra manada que se sent amb poder i legitimitat per usar i destrossar el cos d’una dona i marcar el territori del seu domini –també simbòlic–. Legitimitat? Sí, des del moment que hi ha jutges que accepten com a prova de la defensa informes sobre les activitats lúdiques d’una jove agredida, fiscals que demanden resistències hero¡ques per esborrar l’ombra d’un lliure consentiment, sentències com aquella tan coneguda de la minifaldilla que va condemnar un empresari a una multa per abusos deshonestos provocats per la forma de vestir de la treballadora. A partir de 1989 la violació es persegueix com un delicte contra la llibertat sexual i no contra l’honor femení que d’altri vigila o profana, tant se val, però fa l’efecte que tan nefast atavisme es manté viu si s’especula amb el que elles haurien pogut fer per impedir l’atac en lloc de posar el focus en el que ells realment fan sense cap mena de dubte execrable, inexcusable i evitable. Elles, ja ho diuen, de tornada a casa volen ser –i han de ser– lliures, no valentes.