El nom no fa la cosa
També l’ampliació d’Hipercor ha pres forma amb el pas dels mesos
La carretera de Barcelona de mica en mica es transforma. Les obres de la Clínica Girona estan en la fase final i aquesta part quedarà restaurada i nova de trinca. Però no és l’únic projecte que canviarà la fesomia d’aquest carrer, encara massa carretera. També l’ampliació d’Hipercor ha pres forma amb el pas dels mesos. De fet, des de fa uns dies el nom amb què els gironins han conegut tradicionalment aquest centre comercial ha deixat pas a la marca comercial d’El Corte Inglés. De fet, passant-hi ja es pot veure als laterals aquesta nova denominació i també a la capçalera de l’edifici ja hi ha el verd característic d’aquesta marca comercial. El 3 de novembre del 1988 obria aquest establiment, envoltat d’una forta oposició del comerç local erradicat principalment al centre comercial pensant que el nou establiment foragitaria els clients cap a l’extraradi de la ciutat. Aquells temors de mica en mica van anar passant, perquè, més enllà de la novetat, l’equilibri entre una nova oferta comercial i el que té voltar pel centre històric de la ciutat o després per la zona comercial creada per les franquícies a Joan Maragall acaba sent un atractiu al qual el visitant no es pot resistir.
Ara l’ampliació del centre permetrà reconfigurar la plaça Salvador Dalí, que més enllà d’algunes jornades sardanistes era un espai d’esquenes al barri i a la ciutat. Ara una plaça a nivell del mateix carrer Barcelona ha de dotar l’espai d’una nova funcionalitat. És cert que el no soterrament del tren convencional estronca la voluntat que la ciutat s’anés cosint per aquesta entrada sud amb el barri de Sant Narcís. Un centre comercial que tenia com a nom oficial Girocentre. Els responsables de la firma sempre han pensat que aquest és el nom amb què els gironins coneixien l’espai, però un té la sensació que Hipercor va arrelar més que no pas el nom oficial que coronava l’edifici.
Veurem ara si la denominació d’El Corte Inglés tindrà més fortuna o si Hipercor quedarà en l’imaginari col·lectiu, com la plaça del Gra que sentia a casa de petit i amb què encara denominem puntualment aquest indret, a l’inici de l’avinguda de Sant Francesc, o la plaça Silvestre Santaló, que mai guanyarà la plaça del Carlemany, o la rambla Folch, que té complicat imposar-se a Correus o jutjats com a referència. I és que, a vegades, el nom no fa la cosa.
