Madrid és Europa, i Europa és Madrid?

“Afer intern”, “Assumpte dels estats”, o “Això ho tractem amb els governs centrals i prou”. La llista de temes només aptes per a les capitals s’allarga dia a dia, cosa molt frustrant per a una nació europeista i sense estat. Si s’arribés a consolidar a casa nostra la percepció que la interacció amb Europa passa forçosament per Madrid, el sentiment d’estafa col·lectiva s’estendria fins a Guifré el Pilós, que es regiraria dins la tomba al monestir de Ripoll.

Quan es parla de la influència de les regions a la Unió Europea, la primera reacció d’independentistes com jo mateixa és de peresa, galvana, avorriment. Quantes ganes de girar full i esdevenir un més a la taula d’aquest club d’estats. Tanmateix, si als catalans ens toca encara jugar a la lliga regional europea, hem d’intentar marcar-hi el màxim de gols possibles.

Convé parar atenció als moviments de territoris subestatals per reclamar més capacitat de decisió. Nosaltres hi empenyem sempre.

Catalunya fa costat a la idea del País Basc de rellançar una xarxa informal de regions amb capacitat d’aprovar lleis pròpies, i que des de l’europeisme volem capgirar l’actual complicitat de la UE amb el creixent centralisme de molts estats. Les institucions comunitàries tendeixen a afavorir autoritats centrals com a interlocutors, ja sigui per inèrcia, per estalviar-se feina o per deixadesa. Les regions els volen recordar que amb aquestes actituds fan mal a la idea d’Europa i contravenen la seva pròpia legislació. Sembla mentida que s’hagi de recordar que apartar de la presa de decisions els representants més propers al ciutadà augmenta l’escletxa democràtica entre els alts càrrecs europeus i aquells que els paguem el sou. Que lluny queda l’esperit del Tractat d’Amsterdam, que des del 1999 possibilita la participació dels ens subestatals al Consell Europeu!

Com a reacció a l’enorme crisi sanitària i socioeconòmica per la Covid, el 2020 es gestaren paquets d’ajuts públics d’un abast i una ambició sense precedents a la Unió Europea: el fons europeu de recuperació, més conegut pel nom en anglès de Next Generation EU. Sense desmerèixer en cap cas un esforç tan lloable dels nostres socis continentals, des de Catalunya s’anticipà que fer Madrid gestor del destí de 140.000 milions d’euros obtinguts sense esforç seria... problemàtic. Per dir-ho d’una manera suau. I que calia articular al més aviat possible un contrapès als governs centrals en general, des de sota i extensible al màxim d’altres territoris. Per això el govern ha llançat i impulsa una iniciativa que agrupa més de trenta regions en deu estats membres per reforçar la seva involucració en la presa de decisions europees quant a la recuperació post Covid: “Regions for EU Recovery” (Regions per a la Recuperació a la UE).

Els fons de recuperació Covid presenten oportunitats i riscos. S’ha publicat que el president del gobierno, Pedro Sánchez, confia en el mannà europeu per sufocar explosions socials propiciades per la crisi. Tant és així, que l’Estat espanyol sembla haver relegat la gestió dels fons de cohesió ordinaris, cosa que no ha agradat gens nord enllà. Qui té temps per a engrunes quan et regalen 140.000 pans sencers? El perill dels fons Covid és que no s’esmercin com Déu mana, i que llastin generacions futures d’europeus amb un deute malbaratat. Catalunya clama i reclama a l’Estat la cogestió de la part dels fons que li pertoquen, i a la UE, que li doni accés al procés de decisió. Cal també que no afluixi en l’exigència de transparència sobre com i on s’inverteixen tants diners.

Allà on no es reconeguin les regions com a agents polítics de la gestió d’uns fons tan transcendentals, s’estarà limitant llur capacitat transformadora, i se n’erosionarà la legitimitat davant la població a què en teoria han d’ajudar. De retruc, en patirà la mateixa democràcia europea. Els mitjans econòmics que posa a disposició la Unió Europea amb la millor de les intencions no han de servir per turboaccelerar el centralisme ni afavorir arbitràriament els amics de l’IBEX-35.

Europa no és Madrid. A Brussel·les, ha de calar el nostre missatge que l’èxit de la plena participació de Catalunya i d’altres regions europees en la recuperació post Covid serà també el seu triomf, perquè, en definitiva, ens necessitem mútuament.