El carrer de la Creu, una creu
El carrer de la Creu està essent un banc de proves de la paciència de comerciants, veïns i conductors. Res és més reprovable que ignorar aquells als quals dius que representes. S’ha escrit sobradament sobre els poquíssims avantatges i els grans inconvenients de la remodelació d’aquest carrer, feta sense el consens veïnal i en un període d’ensopiment general motivat per l’estiu i la pandèmia. No ens cansem de recordar els motius que fan rebutjar un projecte que ha estat car, és antiestètic, perillós, insuficient i caòtic per a la circulació. La voluntat del govern gironí era millorar la circulació de vehicles i pacificar el carrer, convertint el projecte en una prova pilot que no ha tingut valoració ni seguiment. Denunciem, jo també, la falta de voluntat per refer i repensar una proposta que ja va néixer conflictiva. La falta de consens i la posició contrària de comerciants i veïns havia de ser un motiu per deixar el projecte al calaix. Insisteixo en les raons del malestar: un carril bici molt discutible que treu espai a la circulació fluida, l’obstrucció del trànsit degut a ser un carrer amb un únic carril de circulació, un trànsit lent que s’origina pels semàfors, pels passos de vianants, per uns aparcaments centrals i laterals que tallen el trànsit cada vegada que s’origina una maniobra, la triple perillositat a les cruïlles per la coincidència de cotxes, vianants i bicicletes, inexistència d’espai per a emergències de bombers i ambulàncies, illetes dures que originen accidents, aparcament de motos en punts perillosos, proximitat d’una escola, insuficients zones de càrrega i descàrrega o ocupació d’aquestes per vehicles privats. El 2020 els comerciants van fer una recollida de signatures que no va tenir resposta. El setembre del 2021 se n’ha fet una altra, amb més de 1.221 i amb fotografies que il·lustren la realitat. Avui, 25 de novembre, segueixen ignorats. La indignació ha arribat a un extrem que les iniciatives que es poden prendre poden ser d’uns efectes imprevisibles. Els comerciants i els veïns se senten menystinguts, potser insultats en la seva condició d’aportadors econòmics d’una zona molt activa, pel mutisme del govern, dels seus regidors, i per la nul·la voluntat de revertir una situació que, si continua així, tindrà efectes irrecuperables en el teixit social i econòmic del barri. No som catastrofistes, som actors d’una realitat objectiva que qualsevol ciutadà pot comprovar i patir. És tota una creu!